lunes, 21 de mayo de 2012

L' ANTIC EGIPTE


L'ANTIC EGIPTE
 EL MEDI FÍSIC
1. El medi físic de l'antic Egipte.

Egipte està situat entre els deserts del Sahara i d'Aràbia, però es travessat pel riu Nil , element que permet que hi haja un vertader oasi al llarg del seu recorregut. A Egipte podem distingir dues regions:
L'Alt Egipte, al sud, un territori àrid que solament possibilita la vida en l'estreta zona irrigada pel Nil.
El Baix Egipte al nord ; una vall ocupada pràcticament pel delta del Nil i de terres molt fèrtils.
Així Egipte es una terra rodejada de barreres naturals ; al nord es troba la mar, al est i al oest el desert , i al sud les muntanyes. Les úniques eixides naturals son el mar i la ruta que passa pel nord del Sinaí
Aquestes condicions geogràfiques van fer que la civilització egípcia es mantinguera relativament aïllada i conservara característiques semblants durant milers d'anys





2. El paper del Nil
La vida en l'antic Egipte va ser possible gràcies a les aigües del riu Nil , ja que fora d'aquest només hi ha el desert.
El Nil naix a Africa equatorial i recorre una vall esteta fins a la seua desembocadura a la mar mediterrània, on forma un ampli delta.







El Nil experimentava una important crescuda anual al estiu que regava i fertilitzava les terres pròximes , i hi permetia una pròspera agricultura de regadiu Els egipcis van inventar un pou, anomenat nilometre que els permetia saber l'abast de la crescuda , per tant, preveure l'abundància de les collites.







En retirar-se les aigües, les riberes quedaven humitejades i cobertes d'una espesa capa de llims llims fèrtils , que adobaven la terra i afavorien la vida agrícola. Aquestes terres son conegudes com la Terra negra. Era on es concentrava la població En contrast , el desert o terra Roja era un lloc sense vida. On es van construir les tombes i els temples funeraris.
El Nil era també la millor via de comunicació i un factor que unificava el territori , per les seves aigües viatjaven els vaixells que unien els pobles portants viatgers i mercaderies.
 
 LA HISTORIA D'EGIPTE
3. L'origen de la civilització egipcià.


En el V mil·lenni a. C. Les tribus que habitaven prop del Nil van controlar les crescudes del riu mitjançant la construcció de canals, pous i dics, domin i que els va permetre estendre la superfície conreada. A més van aprendre a usar els llims com a adob natural . Tot això va possibilitar el desenvolupament de l'agricultura i l'augment de la població.

Amb el temps , els poblats van créixer i es van convertir en ciutats independents , i cap a l'any 3100aC, el llegendari rei Menes va unificar els territoris de l'Alt i del Baix Egipte. Començava aleshores l'historia de la civilització egípcia. 
4.  L'evolució de l'antic Egipte
L'antic Egipte es va mantenir durant molts segles i en aquest temps s'alternaren períodes de crisis i d'esplendor.

Per aixó la historia de l’antic Egipte s'ha dividit en diverses etapes,separades entre si per períodes intermedis de decadència interna  o dominació estrangera. En aquestos períodes  l’imperi es va dividir en diversos regnes  ien altres moments va ser conquistat  per hikses ( un poble provinent del nord) els assiris o els perses.
 Aquestes etapes de l’antic Egipte són:
·         Imperi antic ( 3100-2181 aC) La capital ve ser  Memfis. S’hi van construir les grans piràmides, com les de Kheops, Kefren i Micerí.
·         Imperi mitjà (2055-1795 aC) la capital es va traslladar a Tebes, I Egipte es va estendre cap al sud amb la conquesta de Núbia.
·         Imperi Nou ( 1550-1069 aC)  Es va mantindre la capital a Tebes i es va conquerir Síria i Palestina. En aquesta etapa van regnar faraons coneguts com Amenofis IV (Akenathon) , Tutankamon, Ramsés II,etc.
·         Baix Imperi (715-31 aC) Egipte va entrar en decadència i va ser dominat per pobles estrangers , com els assiris, els babilonis, els perses i els grecs (Alexandre el Gran). Finalment, l’any 31 aC, va desaparèixer en ser annexat  pels romans. 
 
5. L ’Egipte del faraons.
L’organització de l’estat egipci era dominada per un rei , anomenat “faraó”,que vol dir “casa gran”. Tenia el poder absolut  i era l’amo d’ Egipte. Era considerat  l’encarnació terrestre d’ Horus, el déu  del  cel, i van concentrar tots els poders
·         Com a encarnació terrestre del deu  Horus, rebia culte, a fi que mantinguera les inundacions anuals del Nil i l’ordre social.
·         Com a rei era qui garantia l’ordre i la justícia  i la seva autoritat era incontestable. Governava, es a dir, feia les lleis, jutjava , inspeccionava les obres hidràuliques, controlava la recaptació d’impostos i  el comerç exterior, que monopolitzava.
·         Com a cap militar dirigia l’exèrcit
·         Com a cap religiós, ordenava la construcció de temples  per fer les ofrenes als déus.  
LA SOCIETAT I LA ECONOMIA
6. Cóm era la societat egipcia?
La societat egipcia estava molt jerarquitzada. S'estructurava en forma de piràmide.

 Hi havien dos grups clarament diferenciats:
UNA MINORIA DIRIGENT:
  • El faraó es trovava al cim de la societat. Tenia un poder absolut, era el senyor de terres i persones, dirigia l'exècit i administrava justícia.
  • Els nobles posseien els càrrrecs principals i eren els amos d' extenses terres.
  • Els sacerdots estaven encarregats del culte als deus .Les concesions de terres i propietatas els van permetre augmentar la seva riquesa i influència.
  • Els escribes eren funcionaris que tenien un cert prstigi social perquè sabien lllegir i escriure. S'ocupaven de redacttar la documnetacio oficial i controlar la recaptacio d'impostots.
I UNA MAJORIA SOTMESA:
  • Els comerciants es dedicaven a les activitats comercials , i alguns assolien una destacada posició econòmica.
  • Els artesans exercien oficis diversos ( escultors,picapedrers.....) i vivien principlament a les ciutats.
  • Els camperols constituien la base de la societat. Treballaven les terres del faraó, dels nobles idels sacerdots, als quals pagaven a canvi uns tributs molt elevats  ia més treballaven en obres com la neteja dels canals de reg o la construcció de temples i tombes.  Vivien en cases de tova i sostre vegetal, en pobles situats en llocs elevats per quedar fora del perill de la inundació anual.


  • Els esclaus eren l'esglaó més baix de la societat, i procedien de la captura dep resoners de guerra i de deutes contrets. Eren emprats en el treball domèstic, les mines i el camp. 
7. Les activitats econòmiques.
L’economia egípcia va ser generalment autosuficient , ja que disposava de fèrtils terres regades i fertilitzades pel riu Nil. L'activitat econòmica s'organitzava entorn dels següents sectors:
Agricultura: els cultius principals eren els cereals , que es sembraven a l'hivern i s'arreplegaven a la primavera. Igualment conreaven vinya, olivera, productes hortofrutícoles, lli i palmeres. Per a fer-ho aprofitaven l'aigua del Nil mitjançant nombrosos canals i avançats sistemes de distribució de l'aigua per a regar els camps
Ramaderia. Era una activitats complementaria
Comerç: Practicaven  tant el comerç interior , molt actiu al llarg de les ribes del Nil, com el comerç exterior.
LA IMPORTÀNCIA DE LA RELIGIÓ
8. La religió egipcia.
Els egipcis eren molt creients i tenien una religió politeista ( creien en moltsa deus) i deeses . Aquestes divinitats tenien aspecte humà i animal , i habitaven las temples.
Als temples es guardava l'estatua del déu , rebien ofrenes i se'ls adorava mitjançant ritus complicats i oracions.
Entre els més importants es poden destacar:

Amon-ra, déu del Sol, es representava amb cap de falcó i disc solar.
Anubis, guardia de les tombes, amb cap de xacal.
Osiris, deu dels morts, mb la corona de dues plomes.
Isis , deesa de la fetilitat, tron amb creua ansada ( ankh) símbol de la vida.
Horus, déu del cel amb cap de falcó i doble corona;
i Hator, deesa de l'amor, l'alegria i la música.
A més a Egipte, com hem dit, també es va adorar al faraó, el riu Nil i determinats animals considerat sagrats, com els escarabats, gats , vaques i cocodrils. 

9. La vida d'ultratomba i el judici d'Osiris.
Els egipcis creien en l'existència d'una vida d'ultratomba en la qual el cos i l'anima viurien junts per tota l'eternitat. Ells concebien la vida després de la mort d'una manera optimista. Per hi accedir a aquesta vida, calia conservar el cos i superar el judici d'Osiris.
Abans de aconseguir l'eternitat, l'anima havia de ser jutjada en el tribunal d' Ossiris, déu del món dels morts i de la resurrecció.
El difunt era guiat pel déu Anubis davant d'un tribunal format per déus i presidit per Osiris. Anubis col·locava el cor del difunt en un dels plat d'una balança , i en l'altre, la ploma de la deessa Maat, que simbolitzava la justícia i la veritat. Mentrestant els déus formulaven preguntes al difunt sobre la seva conducta en la vida terrenal
Si la seva anima estava lliure de culpes, el pes del seu cor era menor que la ploma, i era recompensat amb la vida eterna.
Si la seua anima era culpable, el cor del difunt era devorat per Ammit una criatura d'aspecte monstruós, mescla de lleó, cocodril i hipopòtam.
10. La vida després de la mort. Les tombes.
La tomba era la casa del mort per a l'eternitat i per això es construïen edificis de pedra , sòlids i duradors, en els quals es depositava tot allò que podia necessitar: mobles, armes, aliments, joies... Hi havia també xicotetes figueretes que representaven els seus servidors, com ara pastors, escribes... i pintures que arreplegaven escenes de treball , festes i cerimònies.
Les tombes van evolucionar al llarg del temps .
En l'Imperi Antic , es van construir mastabes i piràmides, que contenien en el seu interior corredors i diferents cambres, entre elles la funerària.
En l'Imperi Nou , els faraons van preferir ser soterrats en hipogeus, tombes excavades en la roca, compostes per un corredor en pendent, unes quantes sales i cambra funerària.
11. La vida després de la mort. La momificació
Els egipcis concebien la mort com la separació dels tres elements que componien tot eser humà. Els cos físic o mortal , i els dos elements inmortals, el ba o anima, i el ka o oenergia vital, al qual consideraven un doble inmaterail del cos.
Per a podre gaudir de la vida eterna era necesari que el cos romanguera íntegre e incorrupte perquè el ka i el ba disposaren d'aliments i beguda. Però com aconseguir que el cos no es corrompera? Per a ixò es va utilitzar la momificació, un procés que impedia la descomposició del cos del difunt. 
12. La vida després de la mort. Com es momificava? ( no entra  a l'examen)
Poc després de la mort, l'embalsamador extreia el cervell del difunt mitjançant ganxos a través de les foses nasals. A continuació, introduia  pel mateix conducte diferentys líquids i tapava les orelles, el nas, els ulls i la boca mab cera. 
A continuació, practicava una incisió en un ostat del cadàver amb un ganivet de sílex , i n'extreia tots els òrgans , menyus el cor i els renyons . Les visceres es llavaven  i es guardaven en uns gots especials anomenats canops. Després d'omplir el cos amb mirra, canela i perfums, cosia la incisió i deixava el cadàver en un bany de natró ( sal lbanca)  durant seixanta dies.
Finalment , embolicava el cadàver amb benes de lli a les quals cosia amulets, i col.locava sobre el cap una màscara funerària. 
Aquest procediment era el més car i només se'l podien permetre el faraó i les persones adinerades. HI havia altres procedients molt menys costosos, com omplir amb oli l'abdomen del mort sense extraure les vísceres o dessecar  simplement el cos. Açò últim era practicat pels més pobres.  

1 comentario: