L'ANTIGA GRÈCIA.

I. El temps i l'espai a l'antiga Grècia

El medi físic

la civilització grega va sorgir al sud de la península balcànica, a les illes del mar Egeu i la costa occidental d'Asia Menor, a l'actual Turquia

Aquesta civilització s'anomenen Hèl.lade, per això amb frequencia als grecs se'ls animen hel·lens o hel·lènics.

Les característiques físiques d'aquest espai geogràfic vam tenir una gran influència sobre el món grec:

• El relleu. Constituït per petites planes i valls separades per cadenes muntanyoses, van afavorir la formació de polis o ciutats estat independents

• El mar. La civilització grega es va desenvolupar entorn al mar , la qual cosa va fer que els grecs foren excel·lents navegants i mantingueren relacions amb altres pobles del mediterrani

• El clima .Càlid i poc plujós, va permetre una agricultura de tipus mediterrani  i el pasturatge d'ovelles i de cabres. 

Tot i l' existència de ciutats independents, els grecs van tenir un sentiment d'unitat cultural. Compartien una mateixa llengua, el grec, una mateixa cultura i una mateixa religió.

El temps històric

La civilització grega es va desenvolupar en les etapes següents:

• Època arcaica (s. VIII-VI aC) , període en que els grecs van consolidar les polis i van colonitzar les costes del mediterrani.

• Època clàssica (S.V a. C) etapa de major esplendor de les polis, entre les quals van destacar Atenes i Esparta. 

• Època hel·lenística (S.-IV-IIaC), en aquest temps ,Alexandre el Gran va conquerir l'imperi persa i van sorgir els regnes hel·lenístics, que finalment van ser sotmesos pels romans. 

El primers grecs.

El món grec es va formar com a resultat de la unió de diversos pobles del sud de la península balcànica i les illes de l'Egeu . Aquestos pobles van crear les civilitzacions prehel.lèniques.

ELS MINOICS

Cap a l'any 3000 i 1500 van fundar a l'illa de Creta una civilització marítima i comercial que va contolar les illes del Mar Egeu . La seva prosperitata va quedar reflectida en la construcció d'amplis palaus com els de Cnossos i Faistos.

ELS MICÈNICS.

Cap a l'any 2000 , els aqueus, un poble indoeuropeu procedent del nord, es va establir a la terra grega, posteriorment aquest poble serà anomenat micènic , per què la ciutat de Micenes va ser la ciutat aquea més important.

Entre el 1600 i el 1200 aquest poble va dominar la Grècia continental . Els micènics van fundar ciutats com Micenes, Argos i Tirint.

En la societat micènica manava una aristocràcia guerrera que sotmetia al poble , compost per artesans , comerciants i esclaus. Els micènics vivien en ciutats emmurallades , utilitzaven armes de brinze i carros de guerra i van establir relacions comercials amb l'Asia Menor.

Segons les llegendes gregues, els guerrers micènics van protagonitzar la guerra de Troia.

Canta'ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la d'Aquil·les,

destructora: portà innúmers dolors als d'Acaia,

llançà a l'Hades, a munts, davant d'ell les ànimes fortes

d'herois, i convertí els seus cossos en presa de gossos

i en convit d'ocellots; el designi de Zeus va acomplir-se,

el d'aleshores, és clar, quan van separar-se en discòrdia,

per primer cop Aquil·les diví i Agamèmnon duc d'homes.

ELS DORIS.

Cap a l'any 1200 els doris, també procedents del nord, es van establir a Grècia, i amb el seu coneixement del ferro, es van convertir en el nou grup dominant. Presionats pels doris, molts aqueus es van desplaçar a les costes de l'Asia menor i van fundar diverses ciutats.

L'ÈPOCA OBSCURA

Des de llavors fins al segle VIII aC , es va desnvolupar una etapa coneguda com época obscura, caracterizada per la decadència  política, social  ieconòmica, i per l'aparició  de petites comunitats aillades que es van organitzar de forma autònoma.

Els poemes homèrics.

Ja hem vist que en época micènica  les llegendes  relataven les incursions del prínceps micènics en Asia Menor, com apareix reflectit en el poemes homèrics. Però, ¿qui era Homer?
Segons la llegenda, al segle VIII aC el poeta Homer va escriure la Iliada i l'Odisea, dos extensos poemes que relataven les aventures dels aqueus, identificats com els micènics i considerats com els primers grecs.
En la Iliada es narra la guerra de Troia (ilion) atacada pels aqueus a fi de rescatar Hel.lena, la dona dle rei d'esparta que havia sigut raptada per Paris, princep troià. 

En  l'Odisea, es narren les aventures  d'Ulisses (Odiseo) , rei d'Itaca, en el viatge a casa després de la guerra de Troia.

L'ÈPOCA ARCAICA 
INTRO:

L'aparició de les polis

Entre els segles VIII i VI aC, durant l'època arcaica, els poblats formats durant l'època obscura van evolucionar fins a formar polis o ciutats estat

Les polis eren ciutats que tenien un govern , una forma de vida, unes lleis i un exèrcit propis. Per això es diu que eren ciutats estat. Algunes polis van ser Atenes ,Esparta, Corint i Tebes.

La polis estava formada per una ciutat principal i el territori que l'envoltava ( anomenat chora)

A les ciutats gregues solia haver dos parts diferenciades:

L'agora. Era la gran plaça central , on es desenvolupava la vida comercial i política de la polis.

L'acròpoli. Situada a la zona més elevada de la ciutat, acollia els edificis religiosos. 

Les polis aristocràtiques.

Les polis s'organitzaven com una oligarquia (govern de poques persones) i formaven la minoria privilegiada o aristocracia. Els qui dominaven el poder eren els aristoi ( en grec els millors)

Els aristoi eren els propietaris de les terres i controolavcen l'exèrcit, ja que representaven l'èlit del guerrers. Per sota, hi havia el poble, format fonamentalment per camperols.

Des del segle VI aC es van produir movimients socials contra aquesta situació. Aprofitant el descotentament, van sorgir polítics que van posar fi al control de la aristocràcia.

Va ser el cas dels tirans , com Pisitrat, i del legisladors, com Soló.

L'evolució cap a la democracia.

Més avant , en algunes polis van haver-hi canvis i va aparéixer la democracia. A les polis democràtiques, esl ciutadans es reunien periodicament en assemblees per pendre les decisions i elegir els càrrecs públics . A mesura que aquestes assemblees van adquirir importància, es van crear els consells, que preparaven els afers que calia debatre en les assemblees. Atenes constituix el millor exemple de polis amb govern democràtic.

A Atenes el desenvolupament de l'agricultura , del comerç i de l'artesania va permetre que molts ciutadans tingueren prou diners per a comprar-se l'equipament militar i participar en la defensa de la ciutat (hoplites). Com a contrapartida, van exigir participar en el govern de la ciutat.

Aixú, durant el segle VI, legislador com Soló, van anul.lar l'esclavitud a causa dels deutes i van introduir el dret de totos els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i a tenir la protecció de la llei. És el sistema que coneixem com democràcia , que ve de la paraula grega demos, que vol dir poble, i cràcia , govern 

La democràcia d'Atenes.

En la polis d'Atenes , el poder residia en l'Assemblea de ciutadans, composta pels homes lliures majors de 18 anys, fills de pare i mare atenesa. L'Assemblea dsicutia i votava les lleis ciutadanes; i elegia cada any un Consell de 500 ciutadans, que preparava les lleis assumptes que havia de tractar la Assemblea. També elegia las magistrats, que executaven le decisions i elsw tribunals populars.

No obstant això, no era un sistema totalment democràtic , perquè n'excloia les dones, els estrangers i els esclaus. Així, de 500 000 habitants, només 40 000 participaven a la vida política. 

 L'ÈPOCA CLÀSICA

INTRO: Durant el segle V aC i la primera meitat del segle IV aC, es va desenvolupar l'etapa de la Grècia clàssica. Aquest període es va caracteritzar  pl domini d'Atenes i Esparta  i per les guerres continues. 

Les guerres mèdiques.

Els perses , que habitaven a l 'altiplà de l'Iràn , van començar mitjançant el segle VI aC una expansió territorial . Aleshores van sotmetre les polis gregues de l'Asia menor i de les illes properes.

Anys després, en el 499 a.C les polis sotmeses es rebela.laren i les restants polis gregues , dirigides per Atenes , les van ajudar a enfrontar-se als perses. Aquest va ser el començament de les guerres mèdiques. El conflicte va passar dues etapes:

• La primera guerra mèdica va cabar l'any 490 aC , quan els soldats grecs, els hoplites, van véncer en la batalla de Marató.

• Deu anys més tard , en el 480 aC, el rei persa xerxes I va iniciar la segona guerra mèdica. Va envair Grècia pel nord i saquejà Atenes, però fou derrotat a la batalla de Salamina

 Les guerres mèdiques van concluir amb la victoria grega.

L'esplendor d'Atenes.

A causa del paper decisiu que va tindre en la guerra contra els perses , Atenes es va convertir en la polis més rica e influent. A l'any 447 aC es va crear la Lliga de Delos , una unió de polis per a defensar-se dels nous atacs perses. Atenes va dominar les decisions de la Lliga i també altres polis.

Durant el segle V aC, Atenes va viure un període més brillant de la seua historia, especialment en l'etapa què va gobernar Pericles. Aquest governant va desenvolpuar la democrpacia i va afavorir l'economia i la cultura. 

 

Qui va ser Pericles?

Pericles va ser l'introductor del pagament als ciutadans pels serveis a l'Estat i de que es poguera triar al membres del Consell a sort entre tots els membres de la ciutadania

Amb la Lliga de Delos, formada com a defensa emfront a les agresions de Pèrsia, els atenesos foren els líders de la gran força naval que es va crear.

Pericles es va convertir en líder indicutible d'Atenes durant quinze anys. Perciles va reconstruir el temples de la Acròpolis d'Atenes i va construir-ne nous, com el Partenó. Atenes es va converitr en el centre de la literatura i l'art. 

 

L'enfrontament entre Atenes i Esparta. La guerra del Peloponés.

L'auge polític , econòmic i cultural d'Atenes durant el segle V aC va amenaçar els interesos d'altres polis importants, com esparta. A la fi, les polis es van dividr ern dos bàndols. Els partidarios d'Atenes i els partidaris d'esparta. Aquesta tensa situació va provocar la guerra del peloponés, que va esclatar a l'any 431 aC.

El conflicte va travessar diverses fases, però va acabar en el 404 aC amb la victoria d'Esparta, que es va convertir en la polis més poderosa. Però la guerra va ser tan destructiva que cap polis no va poder recuperar la puixança anterior
L'ÈPOCA HEL.LENÍSTICA.

El període hel.lenísitc va començar amb la submussió de les polis a l'hegemonia de mcedònia, a mitjan segle IV aC, i va concloure amb la conquesta de Grècia pels romans en el segle II aC.

En aquesta etapa les polis van perdre la independència , però l'imperi creat per Alexandre el Gran i els regnes hel.lenísitcs van estendre la cultura grega al pròxim orient i el mediterrani oriental.

La crisi de les polis

La guerra del Peloponés havia debilitat les polis gregues. Les seues petites dimensions i els enfrontaments entre les unes i les latres les van deixar a mercé de Macedonia, unb regne situat al nord de Grècia.

Després d'un llarg període de guerres , el rei de macedònia, Filip II, va derrotar a Queronea ( 228 aC) les ciutats gregues i va estendre el seu domini sobre Grècia.

L'imperi d'Alexandre el Gran

 Filip II va ser assasinat  l'any 337 aC i el va succeir en el tron el seu fill Alexandre el Gran . El nou rei va empendre  una gegantesca empresa de conquerir l'imperi persa.

 Per a fer-ho , va crear un poderós exèrcit integrat per macedonis i crecs, i va vèncer els perses en succesives batalles fins que va dominar les seues ciutats principals .

Des de Pèrsia , va proseguir la conquesta cap a Egipte, on va fundar Alexandria  a la desmbocadura del riu Nil  i l'India. Quan va morir, el 323 aC, els generals  del seu exèrcit  es van enfrontar per la succesió durant diverse dècades , disputes que van causar  la divisió de l'imperi  i la creació de les monarquies hel.lenístiques.